_____
Elías López Gracia
Nació en Santolarieta (Huesca).Tuvo que huir de su casa para que no le mataran y nunca más se supo de él. Cuando desapareció vivía en Huesca. Dejó una mujer y dos hijos muy pequeños. Hace unos años nos llegaron noticias, no sabemos si las fuentes eran fidedignas, de que habría estado en un campo de concentración por la zona de Valencia, y también de que podría haber fallecido por la zona de Peñarroya en Córdoba.Belén López: belen0698@yahoo.es Josep Guivernau Fauró
A l'inici de la guerra civil l'any 1936, a la localitat d'Esplugues de Llobregat, carrer Anselm Clavé, a casa seva on la planta baixa tenien la botiga de colonials o ultramarins i al primer pis l'habitatge, arribà un grup de gent armada que el va arrestar junt amb la seva dona presumptament embarassada. La mare del Josep, Maria, junt amb la seva neta, Mª Àngela filla del matrimoni, aconseguiren fugir d'aquell arrest. El matrimoni era conegut al barri per les ajudes a persones necessitades que s'integraven al barri. No se'n sabé res més del matrimoni.Montserrat Pedra i Guivernau (telèfon: 93 5741983 )- Resposta postal en: Paissatge Joan Oliver 43 (08130 Santa Perpètua de Mogoda):
xaviermontserrat@wanadoo.esÀngela Trill i Martí
A l'inici de la guerra civil l'any 1936, a la localitat d'Esplugues de Llobregat, carrer Anselm Clavé, a casa seva on la planta baixa tenien la botiga de colonials o ultramarins i al primer pis l'habitatge, arribà un grup de gent armada que el va arrestar junt amb la seva dona presumptament embarassada. La mare del Josep, Maria, junt amb la seva neta, Mª Àngela filla del matrimoni, aconseguiren fugir d'aquell arrest. El matrimoni era conegut al barri per les ajudes a persones necessitades que s'integraven al barri. No se'n sabé res més del A l'inici de la guerra civil l'any 1936, a la localitat d'Esplugues de Llobregat, carrer Anselm ClavÉ, a casa seva on la planta baixa tenien la botiga de colonials o ultramarins i al primer pis l'habitatge, arribÀ un grup de gent armada que la va arrestar junt amb el seu marit Josep. La mare del Josep, Maria, junt amb la seva neta, Ma Àngela filla del matrimoni, aconseguiren fugir d'aquell arrest. El matrimoni era conegut al barri per les ajudes a persones necessitades que s'integraven al barri. No se'n sabé res més del matrimoni. Ella presumptament estava embarassada.Montserrat Pedra i Guivernau (telèfon: 93 5741983 )- Resposta postal en: Paissatge Joan Oliver 43 (08130 Santa Perpètua de Mogoda):
xaviermontserrat@wanadoo.esVicente Marco Sanleon
Me gustaría saber donde enterraron a mi abuelo materno ya que murió en la guerra civil a los 8 o 9 nueve meses de alistarse como cocinero voluntario destinado a Cedrillas o Barracas, en la retaguardia. Murió cuando se estaba liando un cigarrillo debajo de un árbol, y cayó una bomba que partió el árbol y a él (tenía 42 años). Nació en Alboraya (Valencia), hacía paneras de mimbre; tocaba, en la banda municipal de música, el clarinete y afinaba pianos. Tenía dos hermanos: Pepe y Conchín. Sus padres se llamaban José y Idelfonsa. Si alguien tuviera algún tipo de información, agradecería que se pusieran en contacto conmigo. Gracias.Montse Torregrosa (teléfono: 661007679)
montomar15@hotmail.comJuan Antonio Novales Leri
Sabem que formava part del comitè general de Torralba de Aragon i que va morir davant el front nacional, nosaltres creiem que per Balaguer.Yolanda Torres Novales: yolandatn@gmail.com Miquel Estivill Lleberia
Compañia de Transmisiones de la 3ª División (Frente del Ebro) Turia ZCC15. El darrer lloc que se'l va veure en vida (ferit) va ser a La Granadella (Lleida). També, va estar a la 11a Brigada Internacional de Transmisiones de Poboleda i era de la Lleva del Biberó.Cristina Garí Tafall: cgaritafall@hotmail.com Joan Bassi Bayé
Va anar a la Batalla de l'Ebre i no en va tornar. Era nascut a Sant Feliu de Buixalleu a l'any 1912. L'únic llibre que el va sobreviure va ser "Res de nou a l'Oest", els altres llibre la família els van llençar per por.Neus Bassi Farrés (932370511)
neusbassi@hotmail.comFeliu Fruitó Cusidó
El germà de la meva àvia, Feliu Fruitós Cusidó (n. 1912) va desaparèixer els darrers mesos del 1938. Era barber i feia també de pagès, a Polinyà (Vallès Occidental). Estava a la columna Durruti com a soldat de lleva, després de fer els tres anys de guerra. A finals del 38 van rebre una darrera carta, on comunicava que la Columna Durruti es dirigia cap a França, però ell pensava tornar a casa amb la promesa i la família. Ja no se'n van tenir més notícies.Joan Alós (Major 13, 08213 Polinyà):
joan.alos@gmail.comPedro Estruch Gallart
AL MEU AVI
Estem aquí reunits, la teva familia, per fer-te l'homenatge que sempre hem volgut fer-te i no havíem pogut fer perquè no sabiem on estaves enterrat. Sempre, desde petita, havia fet moltes preguntes sobre l'avi que no havia conegut. Sempre se'm donava com a resposta el silenci. Fent preguntes, vaig anar esbrinant petites coses que a través dels anys vaig anar entenent de mica en mica, ja que per una nena és molt difícil entendre el que és i com de cruel pot ser una guerra civil. La mort gratuita de germans contra germans, veins contra veins i vengances per enveges a causa d'odis de temps passats. Tot això va anar creant en mí, quan vaig anar entenent, unes ganes de saber que és el que havia passat. Vaig preguntar a veins, i els que podien em donaven alguna pista del que realment havia passat. Durant dos anys vaig anar fent preguntes i a partir d'algunes dates que vaig anar trobant vaig començar per saber la data de la teva desaparició, sobre el 20 de setembre de 1939. Després vaig demanar a partir d'aquesta data la defunció, i així vaig saber que vas morir el 23 de setembre de 1939 i que vas ser enterrat aquí, al Fossar de la Pedrera el 27 de setembre de 1939. Ho vaig saber aquest any, al dia 24 de febrer de 2006. He de dir-te que estàs inscrit a la MEMORIA HISTÒRICA DE CATALUNYA que estàs enterrat en un lloc que temps enrera va estar abandonat, però que ara és un lloc priviliegat on esteu a prop del president de la Generalitat Lluis Companys a qui se li va dedicar un monument. Tots vosaltres, un número incalculable de persones que com tú vau donar la vida per Catalunya, moltes amb nom i d'altres que no el sabrem mai. És també per totes elles aquest petit homenatge. Avui està aquí el teu fill Salvador, l'únic que queda viu i que et va conèixer. La resta, encara que no et vam conèixer, sempre t'hem portat a dintre el cor des d'aquell dia de setembre que se't van emportar, segant la teva vida com una rosa quan es talla del roser a la primavera, deixant esposa i fills. Dir-te que l'avi Salvador quan tu vas faltar va fer de pare dels teus fills, i la teva esposa Remei, que era una dona molt forta, ho va portar tot amb molta dignitat. Va ser una dona que ha deixat en mí un record inborrable de serenor i amor, a no tenir odi ni vengança, i sobretot, a perdonar. Quina paraula més maca: perdonar. Que dir-te de la meva mare, la teva filla Maria. Sempre va patir molt amb tot això. Y el teu fill Joan, que va morir molt jove als 34 anys, qui sempre ha estat al teu costat enterrat sense saber-ho, molt aprop l'un de l'altre. I els dos fillets que van morir abans que tú, i que es deien Pera com tú. Dir-te avi, avui quan fa 67 anys de la teva mort, que et portarem sempre dintre el cor i que no t'oblidarem mai. T'estimo avi. Un petó de la teva neta i de tota la teva familia. Gema Rovira Estruch i familia FOSSAR DE LA PEDRERA, 23 DE SEPTEMBRE 2006Gemma Rovira Estruch i Família.
groviestruch@gmail.com
