Tornar a pàgina principal
_____Reportatges

 

CARTES D'UN CONDEMNAT A MORT
Objectes personals d'Antoni Ferrer


« [...] Tot això jo ho recordo, en aquests moments, que poden molt bé ésser els últims de la meva existència, ho recordo en la penumbra d'una presó, impossibilitat de despedir-me de tu i de tota la família personalment; ho recordo amb serenitat, sense cap mena de remordiment de consciència, ja que ella està tranquil·la i segura de la seva actuació que, si bé en el curs d'ella pot haver perjudicat quelcom, ha sigut sempre en benefici de la classe explotada, jamai per uns fins personals, i aquesta meva actuació és qui em dóna l'autoritat per parlar-te com ho faig.»

« [...] vos demano amb tot el cor, que sapigueu acceptar tot allò que el destí em tingui reservat, ja que jo ho faré amb tota la meva serenitat i sang freda de sempre. Siguin quines siguin les imputacions que puguin ferse al meu cas, no sóc responsable de res més que d'haver tingut un ideal i que, al posar-lo a la pràctica, ho he ofrenat tot, fins allò que s'estima més, la vida si és necessària, i per aquesta conformitat meva jo vos demano que sigui el reflexe de la vostra, ja que podeu tindre la seguretat que el vostre fill, entre reixes o bé al fossar, és digne del seu pare i jamai tindreu per què ruboritzar-vos a l'invocar el meu record, ja que la sinceritat i l'honradesa han presidit sempre els meus actes.»

Antoni Ferrer Tramunt va néixer a Llançà (Girona) el 1913 i va morir afusellat el 1939. Molts d'anys més tard, el seu nebot Josep Suàrez Ferrer va trobar dins un calaix aquestes cartes, que constitueixen el testimoni impressionant d'un destí individual, compartit per tants d'altres, però que destaca per la seva emotivitat austera, i per la serenitat i enteresa amb què un jove de vinti-cinc anys s'enfronta a una mort injusta.

 

Tornar a pàgina principal