Tornar a pàgina principal
_____Noticies

 

Un jutge es persona per primer cop en una fossa de la guerra civil

• Familiars de 12 afusellats el 1936 demanen la identificació per l'ADN

TONI SUST BARCELONA

Per primera vegada des que, l'octubre del 2000, es van iniciar les exhumacions de cossos de republicans afusellats durant la guerra civil i enterrats en fosses comunes, un jutge s'ha personat en una d'elles.
Es tracta d'una fossa situada al poble de Pepino (Toledo), on hi havia les restes de 12 homes, quatre joves i vuit adults. Després que l'advocat Fernando Magán notifiqués al jutjat de Talavera de la Reina la troballa de les restes mortals, el magistrat de guàrdia es va presentar a la zona divendres passat, 16 d'agost. Tres dies després, va ordenar l'aixecament dels cossos.

AFUSELLATS PER FALANGISTES
"És la primera ocasió en què el procés (d'extracció de cossos de republicans enterrats en fosses) es fa completament sota tutela judicial", explica Magán.
Tot apunta que els cossos són els de 12 veïns de Cervera, localitat pròxima a Pepino, que van ser afusellats el 24 de setembre del 1936 per una trentena de falangistes. Així ho relata Urbano Sánchez, de 71 anys, fill d'una de les víctimes.
Sánchez, que el setembre del 1936 tenia quatre anys, no té cap dubte que les restes trobades a la fossa són les del seu pare, Leandro Cipriano Sánchez, i la resta d'afusellats. "El dia 25, la meva mare i els familiars dels altres afusellats van haver d'anar a enterrar ells mateixos els cossos, perquè se'ls menjaven els animals", afirma.

CONVIURE AMB ELS AUTORS
Magán, que representa les famílies de les víctimes de l'afusellament, té previst personar-se avui dimarts al Jutjat número 1 de Talavera per reclamar la identificació dels cossos per mitjà de proves d'ADN.
Magán descarta que algun dels afectats vulgui demanar responsabilitats pel que va passar, i no perquè sigui difícil trobar algun dels culpables. Sánchez, avui resident a Talavera, relata que un dels autors de l'afusellament viu a Cervera.
"L'únic que demano és que les restes del meu pare puguin descansar amb les de la meva mare", que va morir el 1987. Sánchez, administratiu retirat, recorda com la seva família va haver de conviure a Cervera amb els que van afusellar el seu pare. "En un poble d'uns 450 habitants, fèiem com si no ens coneguéssim; (però) ells sabien el mal que ens havien fet".
Considera que els que van acabar amb la vida del seu pare han carregat la culpa, i cita un exemple. "Els falangistes van lligar les mans dels que anaven a afusellar amb mocadors de fer farcells, i un d'ells deia: 'No us preocupeu pels mocadors, ens en queden molts més'. No sóc catòlic, ni crec en un ésser superior, però algú el va sentir i en va guardar un per a ell", explica Sánchez, que recorda com "15 o 20 anys després", l'executor es va suïcidar penjant-se amb un mocador de fer farcells.


Noticia publicada a la pàgina 16 de l'edició de Dimarts, 26 d'agost de 2003

 

Tornar a pàgina principal