_____Noticies
UN NAZI A LA CORT DE FRANCO // ADÉU A UN PROTAGONISTA DE LA DICTADURA
• El 'cuñadísimo' va ser el pont entre el general i José Antonio
ANDREU MAYAYO PROFESOR DE HISTORIA DE LA UBA Ramón Serrano Suñer la mort el va sorprendre --a la seva edat és un dir-- quan faltaven poques setmanes de la presentació d'una querella criminal, per delictes de genocidi, en un tribunal de París, impulsada per un grup d'exdeportats en camps de concentració nazi i els seus familiars. Una querella, així mateix, ampliada als seus estrets col.laboradors encara vius, com Luis Álvarez de Estrada, baró de Torres.
A ningú li agrada enjudiciar un avi centenari, però la falta de penediment, personal, col.lectiu i institucional, davant les responsabilitats polítiques i morals de la repressió franquista, motivaven aquesta acció judicial. Representava, d'altra banda, un toc d'atenció als nostres jutges, i concretament al jutge Baltasar Garzón, dedicats, amb raó, en la persecució dels criminals xilens i argentins, mentre ignoraven els responsables del genocidi franquista.
No es tracta tant de demanar responsabilitats penals, exonerades per la llei d'amnistia d'octubre de 1977, sinó simplement que el Govern posi els mitjans per reparar el dolor i la dignitat de les víctimes --la més urgent, la identitat dels sepultats a les fosses comunes--, tal com perseguia la resolució aprovada per unanimitat al Congrés dels Diputats el novembre de l'any passat.
Però, en poques paraules, mentre el Govern multa els antifranquistes, continua subvencionant generosament la Fundación Nacional Francisco Franco.
Serrano Suñer avui és notícia per la seva mort i no per la seva incriminació en un tribunal de París. Potser s'hauria estalviat el mal trago judicial per motius de salut, com li va passar al general Augusto Pinochet a Londres. No obstant, segur que el va afectar la decisió de l'Ajuntament de Gandesa, el poble d'on era originària la seva mare, de rebatejar amb el nom tradicional de Miravet el carrer que fins a l'1 d'abril d'aquest mateix any ostentava el seu nom. Curiosament, la decisió de posar el seu nom a un carrer de la població no procedia del franquisme sinó del primer consistori elegit democràticament l'abril de l'any 1979, presidit per un convergent i aprovat per unanimitat.
Curiosament, també, la decisió de cancel.lar el seu nom, impulsada per l'alcalde Miquel Aubà, independent i que no optava a la reelecció, es va prendre no sense tensions, amb el vot contrari del PP i l'abstenció de CiU.
Ramón Serrano Suñer va néixer a Cartagena el 1901, es va llicenciar en Dret i va exercir d'advocat de l'Estat. A pesar de la seva ascendència catalana s'impregnaria fins al moll de l'os de la cultura castellana i va ser un devot de l'Espanya imperial del segle XVI. En el seu fervor castellanitzant, no va tenir manies a canviar l'accentuació aguda per la plana en el seu cognom matern.
El febrer del 1931 es va casar a Oviedo amb Zita Polo, la bella germana de Carmen Polo, dona del general Franco. Aquest va ser el padrí de la núvia i José Antonio Primo de Rivera, el padrí del nuvi. D'aquesta manera, a l'amistat amb el futur fundador de Falange Española i fill del dictador Miguel Primo de Rivera, els llaços familiars el van aproximar a la figura del general. Serrano Suñer va jugar el paper de pont i d'intermediari entre aquestes dues figures antitètiques durant la Segona República.
Franco no li va perdonar a José Antonio Primo de Rivera la seva oposició a optar a un escó parlamentari. Dies abans de les eleccions del febrer del 1936, Serrano Suñer va aconseguir que el general Franco i el fundador de Falange s'entrevistessin al domicili patern de Madrid. Davant la petició del polític que Franco se sumés a un cop militar en el cas d'un triomf del Front Popular, aquest va respondre amb fredor i evasives. Franco no va perdonar mai l'altivesa, el caràcter aristocràtic i carismàtic de Primo de Rivera i, per això, no va moure un dit per salvar- lo. Franco va preferir convertir-lo en un màrtir, l'absent, que va compartir amb ell el lideratge polític.
Serrano Suñer va aconseguir una acta de diputat per la coalició dretana CEDA, dirigida per Gil Robles, el 1933, i la va mantenir fins al 1936. A l'inici de la sublevació militar va ser detingut a Madrid. Més tard va aprofitar la seva estada en un hospital per fugar-se i passar-se a la zona rebel. Des del 1937 va exercir com a secretari polític de Franco i es va convertir en el seu principal conseller. D'aquí vénen els sobrenoms valido o, simplement, cuñadísimo.
La seva contribució principal va ser la de crear l'entramat jurídic del nou Estat i la redacció del decret d'unificació de falangistes i carlistes; és a dir, el partit únic, al servei de Franco.
Va ocupar els ministeris d'Interior (1938) i de la Governació (1939) en els moments més durs de la repressió franquista. El 1940, amb l'hegemonia del Tercer Reich a Europa va assumir la cartera d'Afers Estrangers, com a conseqüència del seu perfil filonazi. Va ser un dels protagonistes i testimoni presencial de l'entrevista entre Hitler i Franco a Hendaia i, posteriorment, entre Mussolini i Franco a Bordighera.
Serrano Suñer va ser el principal impulsor de la División Azul i de sotmetre l'economia espanyola a les necessitats de guerra de l'Alemanya nazi. A finals del 1942, amb el gir favorable als Aliats en la segona guerra mundial, Franco el va apartar del Govern.
El 1947 va publicar el llibre Entre Hendaya y Gibraltar, reeditat en nombroses ocasions, en el qual intenta justificar el triomf franquista de no participar directament en la segona guerra mundial. Qüestió avui dia rebatuda per la historiografia a través dels documents de procedència alemanya.
Retirat de la política, i exercint com a advocat brillant, aprofitant les seves relacions familiars amb el dictador, encara a finals dels anys 50 va recolzar públicament els militars francesos que van intentar un cop d'Estat a Algèria contra el general De Gaulle.
Serrano Suñer serà recordat per la seva intervenció decisiva en el trasllat i la mort de milers de republicans espanyols als camps de concentració nazis. Davant la pregunta del ministre d'Exteriors alemany, Von Ribbentropp, sobre què havien de fer amb els republicans espanyols, el ministre espanyol li va contestar que els republicans no eren espanyols, que no tenien pàtria. Per tant, van ser tractats com a apàtrides i enemics de l'Estat alemany. Sis mil homes i dones, vells i nens, no van viure per explicar-ho. Encara el 1977, davant la periodista Montserrat Roig, Serrano Suñer expressava la seva admiració pel Tercer Reich i la seva repugnància per la democràcia liberal.
Serrano Suñer va ser així mateix responsable de la captura i del trasllat fins a Espanya de Lluís Companys, el sindicalista Joan Peiró i el director d'El Socialista, Julián Zugazagoitia, posteriorment afusellats.Noticia publicada a la pàgina 21 de l'edició de Dimarts, 2 de setembre de 2003 de El Periódico
[Per saber més visita la secció articles de la web]
