_____Notícies
Lluitant contra l'oblit i el silenci El Punt !19/07/04Els familiars dels desapareguts de la Guerra Civil reivindiquen més suport institucional
HELENA ENCINAS . Barcelona
L'obertura de la primera fossa de víctimes de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès, Osona, ha obert la caixa de Pandora. Les declaracions que s'han fet al llarg de la setmana passada per part d'alguns polítics posen de manifest la falta de convergència entre el món polític i la societat civil, en aquest cas els familiars de les víctimes. L'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, veu dels familiars dels desapareguts, demana més suport institucional i, amb l'ajuda de diverses universitats, lluita perquè aquest assumpte no caigui en oblit. Un clam contra el silenci, sepultat des de fa més de mig segle.
Han passat més de 65 anys des de la fi de la Guerra Civil o "incivil", com l'anomena Josep Suárez, nebot d'una de les moltes víctimes i, tot i el silenci d'aquests anys, els seus familiars clamen per poder-los donar una sepultura digna, perquè la seva memòria no caigui en oblit.
El dilluns passat una de les anomenades "fosses del silenci" -n'hi ha 152 localitzades a Catalunya- va ser oberta a Prats de Lluçanès per iniciativa del govern de la Generalitat. Sota la direcció de Josep Arimany, director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, es van exhumar sis cadàvers de soldats republicans i un de civil. Arimany explica que el treball de recerca s'ha fet amb testimonis, arxius històrics i a través d'entrevistes. Del resultat s'elaborarà un protocol que regularà l'obertura de fosses.
Malgrat tot, tanta discreció per part del govern ha despertat susceptibilitats de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), que agrupa familiars i voluntaris. Les declaracions d'Apel·les Carod-Rovira, secretari de coordinació interdepartamental de la Generalitat, respecte a la possibilitat que la fossa de Prats de Lluçanès podria ser la primera i l'última d'obrir-se ha indignat els familiars.
Segons Carod, l'executiu català pretén actuar "amb discreció, responsabilitat i respecte", però alhora afegeix que "les fosses comunes a Catalunya són de soldats en retirada, no de veïns executats i enterrats als afores dels pobles i que la gent sap perfectament qui són".
"Esperàvem que el tarannà polític del nou govern ens ajudaria a canviar aquesta situació", exclama un historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona, nét d'un dels desapareguts. "Qui són ells per dir-me que no puc trobar el meu avi i poder anar a portar-li flors?", afegeix.
I és que tot el que ha passat en els últims dies ha sorprès els membres de l'ARMHC que no s'expliquen l'actitud del govern de la Generalitat i no dubten a afirmar: "Si no ens escolten recorrerem a instàncies internacionals." Tot i això, Manel Perona, president de l'associació, recorda que aquesta setmana ha rebut moltes mostres de suport i en destaca una que resumeix la voluntat de l'associació: "Poder és voler, si anem tots junts."
Les cartes de l'oncle El Punt !19/07/04"Jo he nascut dues vegades. El 1933 i el 1975, quan Franco va morir, però el meu oncle sempre ha estat un referent per a mi." Josep Suárez Ferrer era un nen quan va morir el seu oncle, condemnat a mort, Antoni Ferrer. Poc temps després, va descobrir les cartes que el seu tiet havia enviat des de la presó de Girona i fins avui ha estat "obsessionat" a poder explicar les vivències i els sentiments del seu parent, "l'últim mes de la vida d'un jove de 25 anys", i que ara recull en el llibre Cartes d'un condemnat a mort. La història d'Antoni Ferrer és molt semblant a la que van patir milers de republicans durant la guerra i la postguerra franquista i és el testimoni de moltes persones "normals i corrents". Com molts familiars de les víctimes, Josep Suárez -que ha cedit els drets d'autor a l'Armhc- és del parer que la memòria dels "caiguts" no s'ha d'oblidar. Seguint aquesta tasca de recuperació de la memòria, Antoni Font i Josep Maria Pi, membres de l'associació, estan lluitant perquè a Terrassa s'erigeixi un monolit que recordi el centenar de víctimes que hi ha a la fossa comuna del cementiri.
