Tornar a pàgina principal
_____Notícies

 

Tomba de silenci

• Una fossa comuna amb 56 cadàvers de la guerra civil divideix el poble d'Albinyana
• L'alcalde, de CiU, es nega a recuperar les restes

Siluetes anònimes Representen els republicans enterrats a l'antic cementiri d'Albinyana. Foto: JOAN PUIG

 

ESTHER CELMA ALBINYANA

La bandera tricolor republicana va onejar ahir una altra vegada al Turó de l'Ermita d'Albinyana (Baix Penedès), 64 anys després que 56 milicians caiguessin en una emboscada, en plena desbandada del final de la guerra civil (1936-1939). Els seus cossos es van apilar en una fossa comuna de l'antic cementiri de la població i encara hi són, sense identificar.
Al migdia, una filera de tamboriners van baixar darrere la bandera, trencant el silenci i la calor amb la repetició dels redoblaments, amb 56 siluetes de fusta, una per cada milicià mort, de mida natural i amb un gran interrogant pintat al pit. Era la resposta del col.lectiu d'Albinyana Ombres del Passat, amb el suport de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica a Catalunya, a la negativa de l'alcalde, Joaquim Nin, de CiU, a permetre a investigadors de les universitats Rovira i Virgili, de Barcelona, i de Granada que excavessin la fossa comuna.
Nin argumenta que segueix les directrius de Presidència de la Generalitat, però els investigadors demanen que sigui competència de Cultura. "Ja és hora que la guerra s'abordi sota criteris històrics i no polítics", deia ahir el president de l'Associació, Manuel Perona.
La fossa ha obert un debat a Albinyana. Mentre que uns s'han implicat en la reivindicació d'identificar els morts enterrats de la guerra civil, tots forasters, d'altres no volen ni sentir parlar del succés. "Aquest mur de silenci és lamentable", explicava Antoni Font, un nen de la guerra que va fugir a França, indultat el 1964. Juntament amb un nen d'Albinyana (un, símbol del passat i, l'altre, del futur), va dipositar una ofrena floral a la fossa, situada a l'antic cementiri.
Font, de 70 anys, després de lamentar "ser un dels testimonis més joves que queden", va demanar que "no es tingui por de parlar, perquè els testimonis ajudarien a enterrar en pau els morts i a tancar les ferides del passat".
Els pocs veïns d'Albinyana presents es van negar a participar més activament en l'ofrena. L'alcalde i l'equip de govern municipal no hi van assistir adduint que estaven de vacances. David Machuca, un dels impulsors d'Ombres del Passat, assegurava que no pararan fins que s'estudiï la fossa.

Els interrogants

L'escriptora Rosa Regàs va resumir la filosofia de l'acte en la lectura d'un manifest: "Som aquí per reclamar justícia". Perona va recordar que el dia 2 d'abril van presentar 40 peticions documentades d'exhumació a Presidència i encara estan esperant una resposta, que "van dir que arribaria al cap de 15 dies".
El principal escull per arribar a identificar els 56 cossos que enterra Albinyana, segons Josep Pedreira, d'Ombres del Passat, és "la tomba de silenci que envolta la guerra civil". Però tots esperen posar nom i cognoms als interrogants de les 56 siluetes del Turó de l'Ermita.


Noticia publicada a la pàgina 16 de l'edició de Diumenge, 10 d'agost de 2003

Més informació al diari de Tarragona:


Las piernas y brazos sobresalían del carro 10 d'Agost de 2003

Hay que romper el silencio que se impuso y tiene continuidad 10 d'Agost de 2003

 

Tornar a pàgina principal