Tornar a pàgina principal
_____Documents
Interpel·lació al Consell Executiu sobre la recuperació de la memòria històrica,
especialment pel que fa al reconeixement de les persones desaparegudes
de forma forçosa (tram. 300-01059/06)
 

El sisè punt de l'ordre del dia és la interpel·lació al Consell Executiu sobre la recuperació de la memòria històrica, especialment pel que fa al reconeixement de les persones desaparegudes de forma forçosa. La presenta el Grup d'Esquerra Republicana de Catalunya i, en el seu nom, té la paraula l'il·lustre diputat senyor, Joan Ridao.

El Sr. Ridao i Martín
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, en aquest mateix Parlament, com vostès recordaran, ens hem ocupat en diferent ocasions de la necessitat d'una o altra forma de recuperar una memòria històrica que durant dècades ens ha estat negada. Perquè sempre hem cregut que no és bo de guardar les misèries i, fins i tot, els morts en els armaris, perquè entenem, també, que la democràcia i la plenitud de les nostres llibertats no poden germinar mai, com hem dit en altres ocasions, en l'oblit, i perquè, en la mesura, sobretot, que no vulguem conèixer, jo crec que seguirem sent esclaus del passat, però sobretot perquè tenim un deute pendent amb aquelles generacions, amb aquells catalans i catalanes que van patir la repressió, l'exili, la mort, la persecució i que ens han transmès un llegat de dignitat i de lluita per la llibertat, no?, però, sobretot, també un deute que tenim amb les futures generacions, amb els més joves, també, perquè el que no volen, però sobretot no han de fer, entenc, és viure orfes de passat i de referències, no?

Amb això no vull dir que no hi hagi hagut, en aquest Parlament i en altres cambres, diferents iniciatives en aquest sentit. En democràcia, sobretot a partir de l'any 77, amb la Llei d'amnistia, doncs, hi ha hagut una reparació moral, fins i tot econòmica, jurídica, de diferents situacions creades per la repressió franquista: des del reconeixement de drets assistencials als membres de l'exèrcit republicà, la restitució del patrimoni incautat a partits i a sindicats, indemnitzacions als expresos polítics per part de l'Estat i, més recentment, de la Generalitat.

El Parlament de Catalunya també, fa no massa temps, va expressar de forma enèrgica una condemna moral del franquisme i també dels responsables del crims, de la barbàrie i de la persecució del feixisme; hi ha hagut iniciatives institucionals d'aquest Parlament, del Govern, per incentivar la recerca història; diferents homenatges, i una cosa més important: recentment i a instàncies del nostre Grup Parlamentari, impulsar també la revisió de diferents sumaris com el de Puig i Antich o Joan Peiró.
Bé, i, en això, el nostre Grup Parlamentari hi pensa insistir i persistir, sobretot, perquè, aquí, a casa nostra, no hi ha hagut un Nuremberg, ni una comissió de la veritat, i, sobretot, a partir de la transició política, s'ha imposat, encara avui, un silenci i una por amb el pretext de la reconciliació, a diferència del que en altres estats, sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial, doncs, va ser una realitat.

És a dir, aquí no hi ha hagut cap institució que, formalment, ni l'Església catòlica, ni el mateix Estat, en nom dels anteriors responsables, doncs, hagués manifestat o hagués demanat el seu perdó per tots els excessos i fins i tot els crims comesos, no només en nom de la legalitat franquista, sinó també en nom de la "santa cruzada ", no?
Potser per això és que nosaltres ens hem proposat, per raons també històriques vinculades a la tradició política i al passat d'Esquerra Republicana, d'anar insistint sobretot en la tasca de rescatar de l'oblit una part important del nostre passat, perquè insistim que els crims que es desconeixen es repeteixen i sobretot perquè crec que tots hi hem de contribuir, en una mesura o una altra, que, a les víctimes de la repressió de la dictadura i sobretot també de la postguerra, i dels horrors també de la guerra, de tots els bàndols, de totes les faccions en conflicte, els sigui restituïda la seva dignitat i sobretot també la dels seus familiars, i, insisteixo, també en el nom de les generacions futures.

Bé, avui, prosseguint en aquesta tasca de desenterrar el franquisme, i a partir d'un recent acord del Parlament espanyol, però sobretot també a partir d'un clima d'opinió generat, doncs, a partir de diferents reportatges emesos recentment per la televisió pública de Catalunya o pel treball i la tasca excel·lent fets per la "Asoción para la Recuperación de la Memoria Histórica" d'àmbit estatal, i que és matriu avui ja d'una associació d'àmbit català, que em penso que fins i tot ha registrat els seus estatuts al Departament de Justícia, doncs, hem assistit aquestes últimes setmanes a alguns viatges a la profunditat de la memòria prohibida amb la recerca de les fosses comunes on reposen milers de les víctimes de la guerra i de la repressió; i dic milers de víctimes de la guerra i de la repressió sense fer cap mena de distinció, tant dels qui van ser passejats per la "matoneria" franquista, com d'aquelles víctimes dels excessos de tots els bàndols en conflicte.

A Catalunya com, repeteixo, en altres parts de l'Estat, hi ha hagut un treball previ, hem sabut de l'existència de centenars de fosses comunes, tenim molts exemples que jo ara tindria la temptació de citar però que vostès coneixen perfectament, perfectament localitzats en alguns punts, en alguns municipis i en algunes comarques del territori, i sobretot hi ha aquell acord del Congrés del mes de novembre passat, que feia referència explícita al reconeixement especial de les persones que van desaparèixer i al dret dels seus familiars a recuperar, a través de l'exhumació de fosses comunes, les seves restes, el seu nom i la seva dignitat.

Però l'acord del Congrés, que és, per cert, un acord molt limitat -i en això es nota la mà del Partit Popular; de fet, tant interès té el Grup Popular en aquesta matèria, que no hi ha cap diputat, en aquests moments, seguint aquesta interpel·lació-, doncs, bé, aquell acord, només insta que qualsevol iniciativa promoguda pels familiars dels afectats rebi, eventualment, el suport de les institucions, especialment en l'àmbit local. Per tant, el que feien, en definitiva, el Congrés i el Govern de l'Estat és desviar la responsabilitat i llançar la pilota cap a la teulada d'ajuntaments i, entenc, també, del Govern de la Generalitat, en el cas de Catalunya.

La traducció d'això, bé, no es va fer esperar. En el debat de pressupostos al Senat, a finals de l'any passat, una esmena articulada a través del grup de l'Entesa, doncs, que pretenia, en definitiva, destinar set milions d'euros a auxiliar materialment els familiars que ho desitgessin en aquesta tasca, doncs, no va ser considerada.
Curiosament, coincideix, en aquest cas, amb les subvencions rebudes no només per la Fundación Francisco Franco, que és un tema ja molt "trillat" i molt conegut, sinó amb la subvenció que el mateix Govern del Partit Popular va donar per exhumar i per repatriar de Rússia els cossos de voluntaris de la División Azul. I, per tant, aquest és un cas flagrant, en aquest cas, de discriminació a què nosaltres, evidentment, voldríem posar "cot".

De fet, la Generalitat de Catalunya, a través d'una persona que respecto moltíssim en el càrrec de presidència, sortint al pas d'una demanda que se li va dirigir des de diferents instàncies -de familiars, fins i tot d'algun mitjà de comunicació-, va dir que la Generalitat no se sentia -això a principis del mes de desembre- inicialment concernida en aquesta responsabilitat, a diferència, curiosament, del que el Govern del País Basc havia fet a través... -el mes de novembre, si no ho recordo malament, de l'any passat-, a través de la creació d'una comissió interdepartamental que ja havia anat avançant, a través de la direcció general de Drets Humans, en la tasca de recuperar almenys 3.100 cossos en el seu territori.

Bé, en els darrers mesos vostès coneixen que, a casa nostra, com deia abans, s'han multiplicat diferents iniciatives per intentar localitzar i fixar el cens dels morts, per exemple, a la Batalla de l'Ebre, on van perdre la vida, per cert, més de deu mil soldats, tant de l'exèrcit republicà com del bàndol franquista. De fet, molts d'ells són avui enterrats a..., des dels anys 50 al Valle de los Caídos -construït, per cert, amb la sang i la suor de molt presos republicans-, i en el cas del terç de Nostra Senyora de Montserrat estan enterrats al costat del Monestir de la Verge, perquè la..., com vostè saben, la direcció carlina es negà a la manipulació de les restes dels seus morts per part del dictador.

També hi ha hagut..., en aquest cas la iniciativa es concretava en el dipòsit d'aquestes restes en una ossera al municipi de la Fatarella. També hi ha hagut iniciatives que ja han reeixit a nivell acadèmic, a nivell molt voluntarista, de moltes entitats, de moltes persones que han localitzat fosses comunes al Pallars Jussà, a la Noguera, a la Vall d'Aran, al Pallars Sobirà, etcètera.
Hi ha hagut una iniciativa recent, també, de la constitució, com deia, d'aquesta associació d'àmbit català, i hi ha hagut, també, la iniciativa, a títol individual, d'alguns municipis catalans.

I, finalment, després que el nostre Grup Parlamentari anunciés ja, el mes de desembre -em sembla que el dia 11 o 12 de desembre-, la presentació d'una Proposició no de llei en aquest mateix sentit, el Govern de la Generalitat també va tenir, jo crec, un gest important amb la creació d'una comissió interdepartamental, a través de la creació d'aquest organisme, i d'un acord de Govern que mai no s'ha publicat i a què hem tingut accés recentment, que fixa la composició d'aquest organisme, que ens consta d'una forma o altra que ha començat a treballar, però que, evidentment, està en una fase encara molt embrionària.

De fet, què ens proposem -en tot cas en aquest torn no tindré temps de fer-ho, ho faré en el següent-..., què ens proposem amb aquesta interpel·lació? -i, de fet, ja consten els motius en la part dispositiva de la Proposició no de llei antecedent d'aquesta interpel·lació. Doncs, bé, ens proposem que la Generalitat elabori un cens d'aquestes fosses comunes; ens proposem que elabori també un cens de les persones mortes i enterrades sense identificar, i, en general de totes les persones absents, seguint una mica l'exemple, el model del País Basc; que se'n doni publicitat, perquè qualsevol familiar, o qualsevol persona damnificada, doncs, pugui comunicar aquesta circumstància al Govern de la Generalitat, i per això invoquem algunes resolucions i algunes recomanacions, per exemple, del Consell d'Europa en altres casos similars, més llunyans en el temps -per exemple, una de l'any 71 sobre les mesures a prendre en la recerca de persones desaparegudes; una altra, de l'any 79, sobre les desaparicions polítiques a Xile i a l'Amèrica Llatina, i una altra de l'any 98, aquesta més recent, amb relació als desapareguts, per cert, amb un tema molt de moda en aquests moments, per desgràcia, com és la guerra del Golf.

(El president es reincorpora al seu lloc.)

En segon lloc pretenem la creació d'un banc de dades, i, finalment, demanem la creació d'un consorci, un ens participat per tots els ajuntaments, administracions locals, consells comarcals i el mateix Govern de la Generalitat, que tingui la responsabilitat i que tiri endavant, no només a través dels mitjans materials i personals, amb oficines que recopilin dades, sinó a través, sobretot, de grups de recerca, que puguin tirar endavant aquesta tasca tant important que, en aquests moments, crec que l'opinió pública i el conjunt de la ciutadania ens ha encomanat.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.

El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula l'honorable consellera de Justícia i Interior.

La consellera de Justícia i Interior (Sra. Núria de Gispert i Català)
Moltes gràcies. Molt honorable president, senyores diputades, senyors diputats, el Govern de la Generalitat ha volgut, en diferents àmbits, fer un reconeixement a totes aquelles persones que van patir la repressió del règim franquista.

Entenem que la recuperació de la memòria històrica és necessària per tancar ferides i tancar ferides profundes i íntimes d'una part important dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Malauradament, fer determinades actuacions en aquest àmbit fa impossible, en moles casos, restituir la vida o la llibertat injustament privades, però sí que podem parlar en alguns casos de reparació de danys, siguin materials o morals, i és en aquest sentit que el Govern ha actuat en diferent àmbits, que diré d'una manera molt breu, per després dedicar una mica més aquesta interpel·lació a l'última part, que el senyor Ridao n'ha parlat, que és sobre el tema, l'estudi de la comissió interdepartamental creada per al tema de les fosses comunes.

Per fer front a la situació dels expresos polítics, vostè sap que el Govern de la Generalitat va aprovar dos decrets: un l'any 2000, mitjançant el qual s'establien uns requisits per regular les indemnitzacions de les persones que havien quedat fora de la Llei 46/77, i un altre Decret, que va modificar aquest primer, Decret de l'any 2001, atesa la gran dificultat que suposava l'acreditació documental dels requisits que s'havien demanat en el primer.

Com vostè sap, en aquest àmbit, s'han presentat més de 36.000 sol·licituds en data d'avui. S'han concedit indemnitzacions en quasi 11.000 casos; n'han estat denegades, per diferents motius, 3.400, i se n'estan tramitant encara 22.000. Fins ara l'import satisfet ha arribat a quasi 5.000 milions de pessetes, 29.167.000 euros.

La situació d'aquests dos decrets, i d'una llei que posteriorment també va aclarir alguns d'aquests aspectes, doncs, ha demostrat que la logística d'aquest tema era prou preocupant i prou complicada. L'equip de persones que està treballant des del seu inici són trenta-cinc.
I també disposem de les més de seixanta oficines de Benestar Social distribuïdes per tot el territori que informen cada una de les persones preocupades pel seu tema, l'estat del procés i com es troba el seu expedient.

Junt amb aquest tema, també hem treballat en alguns altres aspectes per la recuperació de la memòria històrica.
Quins són? Doncs, d'una banda, la Generalitat ha donat suport humà, material i econòmic als familiars de Puig Antich i de Joan Pieró per a la possible revisió de la sentència que va condemnar-los a mort. També s'ha treballat des del Museu d'Història de Catalunya per l'estudi i la divulgació del període històric corresponent a la repressió i a l'antifranquisme, el qual és present en una exposició permanent, en la política d'exposicions temporals i en les diferents activitats d'investigació i difusió que es generen des del Museu. També, la Comissió institucional Lluís Companys formada per diferents departaments de la Generalitat i per representants de diferents institucions acadèmiques, culturals i professors universitaris, que té per objecte promoure la recerca historiogràfica sobre la figura de Lluís Companys i la Catalunya del seu temps. També, en relació amb la recuperació de la memòria històrica, van ser tots els actes d'homenatge als exiliats del franquisme, actes que es van portar a terme durant el mes de novembre de l'any passat i que també van ser promoguts per una comissió creada en aquell moment pel Departament de Governació i formada per diputats de cada un dels grups parlamentaris.

I, finalment, arribem al tema de les fosses comunes en què, com vostè ha dit, s'ha creat una comissió interdepartamental sobre la localització de fosses de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme. El Govern va considerar necessari, també en aquest àmbit, recuperar la memòria històrica i ajudar a buscar solució a aquest problema greu. En aquest sentit, el 8 de gener del 2003 va aprovar el Govern una proposta d'acord, es va crear la Comissió i s'han reunit, fins avui, dues vegades. En la segona reunió d'aquesta Comissió s'ha presentat ja un informe provisional d'actuacions.
La funció pròpia d'aquesta Comissió era elaborar un informe sobre les fosses comunes de persones desaparegudes durant la guerra civil, tenint en compte els estudis històrics existents i la informació de què poguessin disposar les administracions locals. Es va acordar que des de la Direcció General d'afers interdepartamentals i el punt d'atenció als expresos polítics, es faria un primer estudi per avaluar la localització de les fosses que hi pot haver a Catalunya, centrant-se en la informació ja existent, i posant-nos en contacte amb els consells comarcals, amb els ajuntaments, per poder tenir una informació més acurada. De fet, d'un extracte de la reunió última i de l'informe que es va traslladar a tots els representants de la Comissió, podem dir que s'han consultat consells comarcals, ajuntaments capital de comarca, arxius històrics comarcals o municipals, centres d'estudi i consultes en llibres sobre la repressió franquista.

En aquest primer informe ens trobem amb una tipologia de fosses comunes que són les següents: en primer lloc, fosses creades per la repressió republicana els anys 36 i 37; en segon lloc, fosses de civils represaliats per l'exèrcit franquista, molts trobats al Pallars Sobirà; fosses de soldats republicans, de dues classes, les que s'han trobat dins dels cementiris, i les que s'han trobat fora dels cementiris; i, en últim cas, destacar el cas de la Batalla de l'Ebre, morts d'ambdós bàndols, i enterraments individuals i fosses comunes.

Cal destacar l'existència del Consorci memorial dels espais de la Batalla de l'Ebre, que una de les seves finalitats és aquesta. Quins han estat els resultats fins avui?
S'han trobat 21 fosses, confirmades, dintre dels cementiris; 20 fosses, confirmades, fora dels cementiris, i 13, probables, fora dels cementiris. D'un total de 41 comarques catalanes, cal destacar que a 23 comarques no hi ha constància oficial de l'existència de fosses comunes, si bé en determinats casos és molt fàcil que, posteriorment, se'n localitzi alguna. Institucions que ja treballen en la cerca de fosses, ens trobem amb el Consorci de la Batalla de l'Ebre, la Generalitat de Catalunya participa en aquest Consorci com a membre de ple dret des del 24 de febrer del 2002, l'aportació econòmica que la Generalitat dóna és de 300.000 euros, i l'objectiu és que, a partir de les peticions que es reben -actualment en tenen registrades més de 150-, estan creant un cens de persones desaparegudes durant la Batalla de l'Ebre entre el juliol i el novembre del 38, així com una ossera, amb la finalitat de tirar endavant un museu.

Què més podem dir? Tinc un mapa, el mapa en el qual s'han confirmat aquestes fosses fora i dins dels cementiris.
Aquest informe provisional pot estar al seu abast, si li interessa, i tenim, doncs, de cada una d'aquestes fosses confirmades, on estan ubicades, quin és el municipi i quina la comarca. A part d'això, hi ha diferents punts a seguir, des d'ara, amb relació a les fosses comunes a Catalunya, i, per tant, com a treball d'aquesta Comissió interdepartamental.
En primer lloc, a part d'aquest mapa orientatiu, ja fer un mapa més definitiu del lloc on es troben ubicades.
El treball presentat en data d'ahir per la Comissió és només un primer estudi, però és imprescindible anar més enllà d'aquest primer estudi i tancar un mapa més complet incloent-hi un treball de camp que es podria desenvolupar en col·laboració amb experts del món acadèmic i universitari. Jo crec que aquest treball va més enllà de la Comissió Interdepartamental i, com vostè ha dit, s'ha de demanar el recolzament d'altres entitats i d'altres institucions que segur que ens podrien ajudar a poder determinar d'una manera més efectiva i més exacta aquest mapa d'ubicacions de les fosses comunes a Catalunya.
Moltes gràcies.

El president
Moltes gràcies, senyora consellera. Té la paraula el senyor diputat.

El Sr. Ridao i Martín
Gràcies, senyor president. Honorable consellera, senyores i senyors diputats, jo ja li he dit d'entrada que saludava la decisió, ni que fos tardana, del Govern de crear aquesta Comissió Interdepartamental. De fet, vostè mateixa ho ha dit: aquesta Comissió, des que es va crear -a més que no es va donar publicitat de la seva composició, ni el seu caràcter ni el seu objectiu- ha tingut dos reunions, l'última ahir al matí, no?, i ha fet un encàrrec, certament, d'un informe en aquest cas a una jove historiadora, i en aquests moments el procés que vostè anomenava "de consultes" amb diferents administracions i amb altres ens, en molts casos han estat telefòniques, tenim testimoni d'alguns ajuntaments que ha estat en aquest sentit..., i, fins i tot, jo m'atreviria a dir que la tipologia o la casuística que vostè citava abans, doncs, amb relació al tipus de la recerca que cal fer és molt més àmplia que la que no plantejava vostè.
Estem parlant tant de soldats morts en combat com soldats morts en actes de represàlia un cop fets presoners, civils morts a causa de combats i efectes de bombardejos; estem parlant també de civils morts en actes de represàlia lluny del moment i del lloc dels combats, i, per tant, estem parlant de fosses comunes de civils, de militars i enterraments in situ realitzats després dels combats o en petits hospitals de campanya. Per tant, jo diria que l'espectre d'aquest estudi, pel que jo conec, hauria de ser una mica més ampli quant al seu objectiu i quant al seu abast.

Però, en qualsevol cas, l'objecte d'aquesta interpel·lació i la Moció subsegüent serà precisar alguns d'aquests objectius i algunes de les tasques que vostès s'han proposat.
En primer lloc, permeti'm insistir en el tema del cens, perquè vostè parlava d'un cens de fosses, i jo crec que això està bé que es faci, en aquesta ubicació, en aquest emplaçament en el territori, però nosaltres parlem de l'elaboració d'un cens de les persones mortes i enterrades sense identificar. Vol dir que a través dels anuncis oficials, tal com es va fer en el cas dels expresos, els familiars o les persones que vulguin comunicar aquella circumstància a la Comissió Interdepartamental o a un altre organisme que el substitueixi, doncs, ho pugui fer, i a partir d'aquí iniciar la recerca o auxiliar materialment o econòmicament en el que convingui.

En segon lloc, parlem d'un banc de dades d'ADN. Jo sé que vostè no s'hi ha referit i sé que, fins i tot, hi són molt refractaris, m'imagino que per un problema de cost econòmic, i sé perfectament que en aquests moments qualsevol recerca genètica ve a costar de l'ordre de mig milió de les antigues pessetes, no? El que passa és que a través del recent, i vostè coneix molt més bé que jo l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, creat amb un decret del 2001..., vostè deu recordar perfectament que aquell Decret preveu la creació d'una comissió de docència i d'investigació que ha d'impulsar projectes d'investigació. Això no s'ha concretat des de la posada en marxa de l'Institut. Jo crec que això permetria identificar genèticament les persones enterrades a través, en aquest cas, de la comprovació de l'ADN dels seus familiars, i hi ha precedents i protocols a seguir.

Per exemple, jo he tingut interès a saber exactament com havia funcionat el tema, doncs, a l'Argentina, per exemple, amb el famós Equipo Argentino de Antropología Forense, que es va especialitzar en l'estudi de les fosses per violacions de drets humans des de l'any 78 fins al 83, i, bé, ha funcionat prou bé, ja hi ha uns procediments, uns mètodes, uns protocols, que, de forma similar, molt per analogia, es van utilitzar en el cas d'El Salvador, al Perú, a Xile, a Rwanda i, més recentment, en el cas de Croàcia i Bòsnia a partir de les diferents guerres dels Balcans. Tècnicament, fins i tot, els Mossos d'Esquadra ja disposen avui de possibilitats materials per fer-ho, la Policia Nacional, fins i tot, desposa d'un grup de necroidentificació, que depèn de la Policia Científica, i també la Guàrdia Civil a través d'una unitat específica. Per tant, això avui tècnicament és possible. De què estem parlant, també? De guantes persones? Miri, allà on s'ha calculat o s'ha estimat, per exemple a Mèrida, Sevilla, Gijón, on hi hagut treball molt exhaustiu fet a partir de l'inici de la recerca el juliol del 2002, concretament també en el cas de Lleó, s'ha calculat a l'entorn d'entre 3.000 persones en el cas de la província de Mèrida, 2.500 a Sevilla, 2.000 a Gijón... Probablement, en el cas de Catalunya, i sobretot per l'efecte de la Batalla de l'Ebre, serà molt superior, però tampoc estem parlant d'unes xifres jo diria que descomunals. Per tant, jo li demano, en aquest sentit, que puguem estudiar i aprofundir aquesta qüestió. I, finalment, demanem la creació d'un consorci, perquè és cert que hauríem d'obrir la porta a la participació i a la intervenció d'altres administracions, d'altres ens.

Vostè citava el precedent de la Terra Alta, és un consell comarcal que ha tingut aquella iniciativa. L'única possibilitat d'assegurar la creació d'oficines que puguin recopilar dades, que hi destinin, doncs, els mitjans personals i materials, que puguin col·laborar, doncs, materialment amb grups de recerca, amb arqueòlegs, amb antropòlegs, amb metges forenses, amb persones que facin la tasca d'excavar, doncs, és, segurament, a través de mancomunar aquests esforços entre la Generalitat i el conjunt d'aquestes administracions. Per tant, aquest plantejament de la creació d'un ens, que pot ser un consorci, pot ser qualsevol altre que puguem pensar des d'ara i fins d'aquí a quinze dies quan substanciem la Moció, crec que seria també un pas endavant en aquest matèria.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.

El president
Gràcies a vostè, senyor diputat. Senyora consellera, té la paraula.

La consellera de Justícia i d'Interior
Gràcies, molt honorable president. Senyors diputats i diputades, quins seran els objectius a seguir per la Comissió Interdepartamental creada el 8 de gener?
En primer lloc, el que li he dit abans: fer un mapa més definitiu del lloc on es troben ubicades totes les fosses comunes a Catalunya, incloent en aquest mapa un treball de camp desenvolupat en col·laboració amb experts del món universitari i del món acadèmic.

Segon, elaboració d'una base de dades, no només de les fosses, sinó una base de dades o un cens de les persones desaparegudes a Catalunya que poden trobar-se en fosses comunes. En això, absolutament d'acord, i això és un dels objectius d'aquesta Comissió Interdepartamental.
Es planteja la necessitat que hi hagi un punt d'atenció per atendre les persones i per saber i poder recollir aquesta base de dades, un punt d'atenció en què s'utilitzaria el punt d'atenció als expresos, dependent del Departament de la Presidència, i que, d'alguna manera, dóna informació sobre aquest tema, junt amb la Unitat de Certificació d'Expresos Polítics. Totes dues unitats poden servir per ser, d'alguna manera, el centre o la base de recollida d'aquestes dades i d'inici d'elaboració d'aquest cens.

Un tercer aspecte és facilitar informació i donar desposta als ciutadans. En els casos que no calgui donar resultat de les proves de l'ADN s'agilitarien molt tots els tràmits a través d'aquesta informació.
Un pla de treball d'obertura de les fosses comunes. Es podria iniciar algun treball pilot d'obertura, això ja es planteja en el si d'aquesta Comissió, i buscar la col·laboració amb les universitats i amb el món local per estudiar la viabilitat d'extrapolar aquesta experiència al conjunt de les fosses que avui estan identificades o que es puguin identificar en el futur.
I demanar al Govern central que es faci càrrec de les proves de l'ADN per facilitar la seva identificació genètica amb els familiars que reclamen les persones absents.

D'entrada, faria falta assegurar-se de la idoneïtat d'aquestes proves com el mètode més ràpid i fiable per a la identificació. Jo disposo d'un informe que vais demanar a l'Imeleg, a l'Institut de Medicina Legal, precisament sobre aquest tema, i ens alerta sobre la complexitat del procés i el necessari respecte a la intimitat de les dades, i, per tant, és un procés complex, és un procés car, lògicament, és un procés car, les proves vostè mateix ja ha dit el preu que suposen, i, per tant, també nosaltres considerem que si, superades, doncs, aquestes alertes o aquestes cauteles, s'han de fer, hem de buscar la manera que el Govern de l'Estat també es pugui fer càrrec de part o de gran part d'aquestes despeses. Ja com a últim traslladaré a la Comissió Interdepartamental la proposta de vostè de creació d'un consorci.

Crec que pot ser una solució de futur immediat important en el sentit que necessitem per força el suport il'ajut d'altres entitats, siguin les universitats, siguin els consells comarcals, siguin els ajuntaments, i, per tant, si bé en aquesta primera fase, i penso que és una primera fase molt introductòria, doncs, ha estat més objecte d'un treball en el si de la Comissió Interdepartamental i demanant treball a experts externs, podria ser en el futur la figura d'un consorci o d'alguna figura pública en aquest sentit per poder seguir treballant en la solució d'aquest problema tan greu com és el de les fosses comunes.
Res més. Moltes gràcies, senyor president.

 

Tornar a pàgina principal