Tornar a pàgina principal
_____Articles

 

VIGÈNCIA ARQUEOLÒGICA DE LA GUERRA

• L'anterior Generalitat, a diferència del que passa a la major part d'Europa, ha impedit vergonyosament la recuperació científica de la història i del patrimoni de la contesa espanyola


Francesc Xavier Hernàndez
Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.

En la història de Catalunya, la derrota de l'Ebre va ser tan determinant o més que la del 1714. Encara avui se n'arrosseguen les conseqüències. El nostre present està mediatitzat per la
guerra civil, i és per això que cal repensar, conèixer i saber el que va passar. L'ocultació de la història mai és una solució per superar els problemes derivats del passat. Arreu d'Europa s'estan produint interessants processos de revisió crítica de les ja llunyanes confrontacions bèl.liques del segle XX que esdevingueren, entre 1914 i 1945, una autèntica guerra civil europea.
A Europa s'han endegat tota mena d'estudis sobre aquest llarg període, però entre ells destaca la proliferació d'estudis arqueològics. En efecte, tot i que la documentació textual, iconogràfica, cinètica, així com les memòries personals, són importants per conèixer el període, les restes materials generades per la recerca arqueològica també se'ns revelen cabdals per obtenir informació històrica. L'excavació de trinxeres, camps de batalla, fortificacions, espais logístics, zones bombardejades, etcètera, ofereix una informació precisa sobre els més diversos aspectes tecnològics i de condicions de vida tant dels combatents com dels civils de l'època.
D'altra banda, l'ampliació del coneixement ha vingut acompanyada de la recuperació del patrimoni. Els europeus han estat capaços de mirar la seva difícil història cara a cara. Tot surt a la llum i el patrimoni serveix per formar les joves generacions. Avui, els europeus podem visitar terribles camps de concentració, com el de Mauthausen, que han estat convertits en museus; les trinxeres del Somme o bé els búnquers de Normandia. El terror forma part de la història: ni es pot ni s'ha d'ocultar.
Com les dues guerres mundials, la guerra civil espanyola també ha generat patrimoni. A diferència del que passa a la major part d'Europa, aquest patrimoni no es considera com a tal, s'amaga i no s'utilitza per educar les noves generacions en els valors científics i democràtics. Desgraciadament, en alguns sectors polítics dirigents encara hi ha la idea que la millor forma de mirar aquella llunyana guerra és amb l'actitud de l'estruç, amb el cap sota terra. Això implica que el patrimoni generat per la guerra civil està poc considerat i majoritàriament desprotegit.
Tanmateix, es tracta d'un patrimoni que té unicitat, malgrat la diversitat dels seus components: artefactes i documentació de tota mena; trinxeres i fortificacions efímeres; fortificacions estables i llocs de comandament; camps d'aviació; refugis antiaeris; paisatges històrics, i òbviament també formen part d'aquest patrimoni les fosses de soldats i de persones represaliades o víctimes de les més diverses violències provocades per la guerra. Tot aquest patrimoni ha de ser preservat i estudiat amb garanties científiques, tot ell és important per obtenir una visió completa i global d'aquell conflicte llunyà. La guerra ja és història i, per tant, el seu estudi és un afer científic i en cap cas s'ha de polititzar.
Desgraciadament, a Catalunya es pateix un important endarreriment respecte a la consideració, el tractament i l'estudi de tot aquest patrimoni. Bona part dels espais patrimonials de la guerra civil es troben sense protecció i encara no s'han iniciat les recerques arqueològiques sistemàtiques per documentar-lo. Contràriament, la Generalitat de CiU ha polititzat vergonyosament un tema cientí- fic. Així, la Conselleria de Cultura no va atorgar permisos d'excavació arqueològica sobre objectes d'estudi de la guerra civil i va prendre decisions contra natura, com ara vincular l'estudi de les fosses comunes a la Conselleria de Presidència. Aquesta mateixa conselleria, a més a més, va posar traves l'estiu del 2003 a un equip d'investigadors pertanyents a universitats catalanes que volien iniciar un treball arqueològic sistemàtic que havia de començar a la fossa d'Albinyana.
Ens trobem sotmesos encara a percepcions arcaiques sobre el coneixement i els usos de la història. Alguns poders han pensat que era útil amagar la història, però això constitueix un error gravíssim. L'ocultació és una immoral falta de respecte contra la ciutadania d'avui i contra la que, en el seu moment, va patir la barbàrie desencadenada per Franco, Hitler i Mussolini. I, òbviament, un país que ni respecta la història ni es respecta a si mateix no té gaires opcions de futur.


Noticia publicada a la pàgina 8 de l'edició de Diumenge, 4 de gener de 2004 de El Periódico - edición impresa

 

Tornar a pàgina principal